la darrera estança del laberint

Haruki Murakami (1949-), escriptor i traductor japonès contemporani.

MURAKAMI, Haruki. KAFKA A LA PLATJA. (Umibe No Kafuka, 2002). Barcelona: Empúries- Narrativa, 2006; 478 pp; traduït per Albert Nolla; ISBN 84-9787-209-6

   En Kafka Kamura fuig del destí d’Edip, desconeixent part de la seva pròpia història. El vell Nakata, marcat des de la infància, parla amb els gats. Dues històries que es creuaran irreversiblement.

Una fugida, una biblioteca, un quadre i una dona. Uns nens en el bosc, un lapse, un vell i uns gats. Somnis i realitats, complexes i destins: l’atzar i un corb.

“Paro l’orella, pensant que potser m’arribarà el soroll del Golf que se’n va, però no sento res. El vent arrossega els núvols i els fa desaparèixer. Les branques del sanguinyol es van movent, brillant en la foscor com ganivets esmolats. La finestra de l’habitació és la finestra del meu cor. Em quedo despert fins l’alba, amb la vista clavada en la cadira buida.”

Amb regust de tragicomèdia clàssica, personatges marcats pel destí i les seves odissees, la novel.la fa una capbussada en les foscors dels somnis. Una fugida que continua un aïllament, una solitud feixuga, i una recerca de respostes, es barregen amb tenebres, sexe i gats. Personatges inofensius, a voltes llunyans, i a voltes massa propers, avancen i retrocedeixen en la història i en el temps. Una lectura que s’esdevé una autèntica espiral onírica, de fissures estranyes i clarobscurs poètics arrelats en la part més submergida dels personatges.

… El vent fred i humit entra dins del cos, clavant-se en els ossos i esquinçant la carn. Els somnis càlids es confonen amb l’encarcarament real…