la darrera estança del laberint

Fotografia: Soozika arquitectures.

Cada lector, conscient o inconscientment, marca amb les seves lectures un recorregut personal per la literatura. Fer aquest camí, va donant vida als llibres. Cada cop que els ulls es passegen per aquelles planes, els dits acaronen les línies, i, una mena de veu callada ressegueix les paraules, la lectura anirà cobrant vida dins d’ell. Quan el final del relat marqui el pas de la darrera pàgina, una petita impressió, una mena de petjada, quedarà dins de qui feia uns instants gaudia amb aquella història.

El lector, com el caminant, com el viatger, escull quins llibres formaran part del seu recorregut literari. Aquest, es fa a mida que es camina. Hi haurà moments que sortirà del camí traçat, per endinsar-se en el bosc, escollirà on aturar la mirada, atret potser per un color, una ombra o un soroll. El corriol s’anirà dibuixant amb les seves passes, i l’anomenat cànon esdevindrà personal i no dogmàtic. No quedarà cenyit per estrictes orientacions espaials i temporals, sinó que constatarà un dinamisme, fruit del tarannà personal de cadascú.

Els llibres de llibres, els escriptors que són autèntics homes-llibre, els lectors que coincidiran o no en alguna part del recorregut, les opinions crítiques del sector, podran donar algunes orientacions, majors o menors, però, al final, l’elecció esdevindrà un acte individual. La sensació d’escollir serà similar a la que es pot tenir, quan després d’una llarga caminada, s’arriba a un punt que esdevé un excel.lent mirador i fa que les passes s’aturin. La imatge del paisatge i del passeig fet, copsaran els sentits durant una estona. Pel lector, la visió d’aquesta mena d’horitzó il.limitat, tan proper i tan llunyà a la vegada, fixarà l’atenció en el que hi ha davant seu, i anirà seleccionant on localitzar el seu interès, segons uns criteris que haurà anat forjant amb retalls de molts i amb fragments de pocs.

El recorregut de la lectura comportarà moments d’emoció i de tendresa, però també d’indignació i apatia. Compaginarà la reflexió amb la distracció, el coneixement amb la fantasia, i esdevindrà un plaer, que acabarà esdevenint instint. Perquè la mà que ha escollit el llibre, la mirada que encuriosida ha observat els personatges, i la veu que ha fet seves les paraules, aniran arrelant-se tan endins, que la lectura formarà part de la quotidianitat del lector.