<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	>
<channel>
	<title>Comentaris a: La lectura com a recorregut</title>
	<atom:link href="http://laberint.wordpress.com/2008/04/11/la-lectura-com-a-recorregut/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://laberint.wordpress.com/2008/04/11/la-lectura-com-a-recorregut/</link>
	<description></description>
	<pubDate>Mon, 07 Jul 2008 09:07:25 +0000</pubDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=MU</generator>
		<item>
		<title>Per: digue'm ariadna</title>
		<link>http://laberint.wordpress.com/2008/04/11/la-lectura-com-a-recorregut/#comment-35</link>
		<dc:creator>digue'm ariadna</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 13 Apr 2008 18:52:08 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://laberint.wordpress.com/?p=63#comment-35</guid>
		<description>... Com fragments de cants de sirenes, els llibres ens criden, ens enlluernen, amb les paraules suggerents del títol, amb els colors suaus i vius de la coberta, amb l'evocació dels noms de l'autor, de la seva procedència, i el relat d'una història, d'uns personatges i d'un temps. Davant aquest cant, què fem? Podem fer com l'Ulisses a l'Odissea d'Homer, posar-nos taps de cera a les orelles, lligar-nos al pal major, i creuar amb èxit els seus dominis. Podem caure a l'aigua encisats per la melodia escoltada i vista, desitjant tocar, encara que sigui per uns instants, la veu de la tonada i submergir-nos en ella. O, podem passar de llarg, mirant com les sirenes de Kafka, enamorades dels ulls foscos d'aquell que la llegenda va dir que les va vèncer, guarden silenci...</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8230; Com fragments de cants de sirenes, els llibres ens criden, ens enlluernen, amb les paraules suggerents del títol, amb els colors suaus i vius de la coberta, amb l&#8217;evocació dels noms de l&#8217;autor, de la seva procedència, i el relat d&#8217;una història, d&#8217;uns personatges i d&#8217;un temps. Davant aquest cant, què fem? Podem fer com l&#8217;Ulisses a l&#8217;Odissea d&#8217;Homer, posar-nos taps de cera a les orelles, lligar-nos al pal major, i creuar amb èxit els seus dominis. Podem caure a l&#8217;aigua encisats per la melodia escoltada i vista, desitjant tocar, encara que sigui per uns instants, la veu de la tonada i submergir-nos en ella. O, podem passar de llarg, mirant com les sirenes de Kafka, enamorades dels ulls foscos d&#8217;aquell que la llegenda va dir que les va vèncer, guarden silenci&#8230;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Antitot</title>
		<link>http://laberint.wordpress.com/2008/04/11/la-lectura-com-a-recorregut/#comment-34</link>
		<dc:creator>Antitot</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 12 Apr 2008 13:35:13 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://laberint.wordpress.com/?p=63#comment-34</guid>
		<description>I si no és el lector qui tria els llibres sinó aquests que trien el lector?</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>I si no és el lector qui tria els llibres sinó aquests que trien el lector?</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
