la darrera estança del laberint

Aquest dimarts 13 de maig del 2008, en l’auditori Tagore de la Casa Àsia de Barcelona, va tenir lloc la presentació i taula rodona de la darrera novel.la publicada per l’editorial Kalias de l’escriptor xinès Mo Yan. Sota el títol de “L’univers femení de Mo Yan”, el Sr. Jesús Sanz, director de la Casa Àsia i el Sr. Ángel F. Fermoselle, van presentar l’escriptor i la seva obra.

La introducció a la literatura xinesa i a l’escriptor Mo Yan, va ser a càrrec del Sr. Eugenio Suárez-Galbán Guerra. L’escriptor i catedràtic va destacar la universalitat de la literatura oriental, allunyada de la imatge exòtica i errònia que sovint es dibuixa des d’Occident. Citant a dos grans escriptors occidentals, en Faulkner i en Borges, va caracteritzar dos trets fonamentals de l’obra de Mo Yan. L’escriptura des dels genis o follets de la infància, que mencionava Faulkner, en l’escriptor xinès es focalitzen en de dos grans móns: el femení i el rural. A partir del “cuento chino” com a gènere, de gran riquesa en Orient i que en Occident s’ha anat perdent, l’obra de l’escriptor dóna una visió de la tragèdia de la dona i la pagesia amb una crua i irònica precisió que no dubta en criticar una realitat. La metaliteratura magníficament treballada de les seves obres, configuren en el diàleg entre el text, el narrador i el lector una excel.lent mostra de l’esplendor de la paraula. La intertextualitat literària de Mo Yan, la creació dels antecedents als que es referia en Borges, es troba en el realisme màgic i especialment en Gabriel García Márquez. La importància d’aquesta influència cal buscar-la en com l’escriptor l’utilitza i què fa amb ella. El toc màgic i místic no amaga el realisme social, ni les injusticies i omissions polítiques, i seveix per descriure aquest univers femení en ple món rural. En paraules de Vargas Llosa, el Sr. Suárez-Galbán descriu l’obra del “maestro Mo Yan” com a una literatura total, la lectura de la qual, aconsegueix fer que el lector s’identifiqui amb ella, independentment de nacionalitats i llengües, esdevenint-se literatura universal.

L’escriptor Mo Yan introdueix els seus 30 anys d’ofici i les seves dues obres publicades a l’editorial Kailas: Las Baladas del Ajo i Grandes Pechos, Grandes Caderas, amb una paradoxa temporal entre Orient i Occident. La idea d’una Xina pacient, tranquil.la i pausada que té Occident, no té res a veure amb la realitat del temps en el seu país, de la mateixa manera que els estereotips que ell pot tenir d’un lloc es trenquen un cop es coneix aquest indret.

En Guan Moye escriu sota el pseudònim de Mo Yan, que en xinès vol dir “no parlis”, en record a la frase que sovint li deien els seus pares de petit, en una època de difícil situació política. La seva infància i adolescència en el camp, el va allunyar de llegir llibres, però no de “llegir amb les orelles”, davant els relats, els contes i les faules que escoltava del seu avi i altres familiars. Quan als 20 anys va anar a la ciutat i en la seva posterior formació en l’exèrcit, no va arraconar aquest caldo de cultiu de la seva vida i dels seus origens, on el toc màgic i el misticisme dels contes van trobar en els Cien Años de Soledad de Gabriel García Márquez, el retrobament de la literatura escrita amb la literatura oral.

La creació de Mo Yan va començar als anys vuitanta i, reconeix, que en aquests prop de 30 anys d’ofici, el seu procés creatiu té un ritme molt personal. La seva inspiració madura i reposa fins que una guspira la fa sortir, de tal manera que llavors és quan escriu, podent trigar des dels 35 dies que va  utilitzar per escriure la novel.la de Las Baladas del Ajo, als tres mesos que va necessitar per acabar Grandes Pechos, Grandes Caderas.

Els seus origens, el fet de sentir-se part d’aquest món rural, fa que en les seves obres sigui ficcionada aquesta Xina profunda que ell coneix i de la qual treu els seus personatges que, malgrat els anys, encara resulten actuals. Per l’escriptor, la recreació fidel dels protagonistes d’una novel.la o d’un conte configuren l’essència real de la trama, més que els rerefons de caràcter ideològic i polític, i és en la construcció d’aquests personatges, on les dones són les que per ell tenen major importància. El paper de la dona xinesa és fruit de la seva personal visió i observació de la situació femenina en el món rural que ell va viure i conèixer durant molts anys. En Mo Yan veu la dona forta i resistent, molt més que els homes i que, malgrat abusos i mals tràngols, continua aguantant i continua donant amor i protecció. Ell considera que els seus personatges femenins no són un reclam feminista, sinó que són la descripció real d’una resitència moral i física davant unes situacions crítiques i extremes d’un feudalisme i d’una idiosincràsia que encara, avui dia, tot i el progrés, encara és vigent en el món rural xinès.

La visió personal de Mo Yan de la pagesia del segle XXI, ve marcada per una visió crítica a la política xinesa actual. En aquesta època on tecnologia i informació creixen de manera prodigiosa, el món científic camina vers una moral que considera més que dubtosa i que comporta una gestió que afavoreix el creixement urbanístic, davant la greu disminució del terreny cultivable. Mentre els pagesos veuen minvar els seus camps i els seus cultius, tot sembla dur cap a una de les pitjors experiències que l’ésser humà pot experimentar: la fam, i això, per en Mo Yan, és un greu error.