la darrera estança del laberint

Fotografia: Roses blaves assecades a casa.

夜思

yè sī

床前明月光

chuáng qián míng yuè guāng

疑是地上霜

yǐ shì dì shàng shuāng

舉頭望明月

jǔ tóu wàng míng yuè

低頭思故鄉

dī tóu sī gù xiāng

Penso en la nit

davant del llit la lluna brilla

al terra hi sospito la rosada

miro amunt i la llum de lluna és plena

miro avall i enyoro la meva terra.

Li Bai. En la nit tranquil.la.

Li Bai, Li Po o Li Tai Po, era un dels vuit immortals de la copa de vi. Gran poeta xinès de l’edat d’or de la cultura Xina. 

Alguns diuen que va morir ofegat quan va saltar de la barca per abraçar el reflex de la lluna en la superfície de l’aigua.

Potser només era una nit tranquil.la. Potser ell va mirar amunt i va veure la lluna alta i llunyana. Potser en mirar avall i veure-la reflexada, creient-la més propera, va saltar de la barca on viatjava, només per abraçar-la.