Fa olor a roses i tot de gotes d’aigua mullen el pilar que aguanta aquell que va caure d’un cel. Alguns passen a pas ràpid i lleuger en un parc enmig de la ciutat, d’altres netegen els camins i retallen fulles i flors sota un cel gris de pluja. Arribes a l’indret. Són les deu del matí i la fira és tancada. Rere cada persiana blanca s’escolten les veus i el soroll d’aquells que col.loquen, que obren caixes, que endrecen i ho preparen tot per treballar. Comença a veure’s moviment.
En un llarg passeig els estands blancs, més de tres-cents seixanta, a banda i banda, amb capçaleres de rètols de colors, segons siguin d’editorials, de distribuïdors, de llibreries i d’organismes públics i oficials, ompliran durant uns dies els jardins del Retiro. A mida que passin les hores, escolars, curiosos, interessats, visitants, turistes, gent de l’ofici i d’altres oficis, d’aquest món i d’altres móns, per uns moments quedaran aturats davant dels llibres, donant un cop d’ull, llegint la contracoberta, buscant aquell títol o aquell autor, entrant als pavellons centrals, escoltant una xerrada o un conte, gronxant aquella bossa de paper de la 67a Feria, agafant catàlegs, mirant l’exposició de fotografies de l’Aigua de Lunwerg, fent fotografies, prenent notes i potser comprant aquell llibre que volien o que els hi ha cridat l’atenció.
No cal anar ràpid, t’agrada anar a poc a poc. Acabes aturant-te en l’estand d’aquell grup d’editorials. Mires els llibres, els agafes i llegeixes les cobertes, preguntes per un i un altre, et costa decidir. Esculls sabent que triar no és senzill, que cediràs a la temptació de l’últim moment i acabaràs comprant més llibres que ompliran la maleta i la faran més pesada, quan també podries comprar-los a casa, però ho fas aquí, ben lluny, en un lloc on diuen que els camins es creuen, que no es pot concebre el mar, on els fugitius acaben tornant i que avui està de fira. Una fira que fa olor a paper, a tinta i a lletres. Una olor que es barreja amb la de les flors, la de l’aigua de les fonts i la dels fums dels cotxes de les avingudes i dels carrers d’una ciutat, que des de 1933 celebra la fira del llibre.
2 Comentaris fins ara
Deixa un comentari
<a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <pre> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>





I és que encara que diguin el contrari, l’ofici d’explicar històries és el més vell (i bell) del món…
Bon lloc per perdre’s i fer fotografies de pingüins i de deserts!!
Petonets!
Comentari per Genís Juny 11, 2008 @ 11:19 amI de roses i homes metàl.lics, de detalls i de mirades, que expliquen, com faria un contista, tot d’històries que comencen i que mai acaben o que acaben per començar de nou…
Comentari per digue'm ariadna Juny 12, 2008 @ 6:18 pm