la darrera estança del laberint

Fotografia: descobrint arquitectures.

Diuen que la història és cíclica i que existeixen paral.lelismes en les èpoques, potser és veritat… La lectura en veu alta en el segle XV va passar a ser silenciosa, quedant concentrada en entorns delimitats i molt minoritaris. En el segle XVIII, va deixar d’estar reduïda a les mateixes obres de sempre i va perdre el caràcter religiós, per esdevenir més oberta i individual, trencant-se els reductes dels lletrats i apareixent lectors d’altres entorns lluny de la monarquia, els senyors privilegiats i l’església. Tota una revolució que podria derivar en autèntica passió i follia per la lectura. Potser sí que la ciclicitat i els paral.lelismes existeixen, no només en la història com a tal… Quan som petits, llegim en veu alta, el dit segueix cada cop de síl.laba i a mida que anem perdent l’entrebanc, comencem a llegir en silenci. En l’època escolar la lectura pot quedar cenyida a llistats de llibres obligatoris, on hi ha qui escollirà el llibre segons la mida i el numero de pàgines i qui començarà a descobrir un paisatge nou d’altres llibres a més dels que el curs marca. Passat el temps de llegir per obligació les opcions augmenten i es diversifiquen. El recorregut del lector es bifurca, tria un i un altre camí, s’atura o continua i pot arribar a la lectura per plaer i a llegir per passió, donant lloc a una nova revolució lectora.