la darrera estança del laberint

El director de cinema xinès, en Zang Yimou, té una extensa filmografia i la seva visió personal de l’art de cinema, fa anys que va travessar aquesta mena de línia dibuixada entre Orient i Occident.

Hong Gao Liang (Sorgo roig, 1987), Ju Dou (La llavor del crisantem, 1990) i Da Hong Deng Long Gao Gao Gua (La llanterna vermella, 1991), em van donar a conèixer en Zang Yimou.

Pel.lícules que esdevenen una autèntica narració d’històries emocionants, que juguen amb un relat ple de símbols i metàfores, dins d’una estètica impecable i acurada que carrega de força visual una història poètica fascinant.

Ying Xiong (Hero, 2002), Shi Mian Mai Fu (La casa de les dagues voladores, 2004) i Man Cheng Jin Dai Huang Jin Lia (La maledicció de la flor daurada, 2006), em van dur un Zang Yimou més comercial.

Pel.lícules que esdevenen una autèntica mostra del tractament de la imatge que roça la perfecció pictòrica, amb belles coreografies que són autèntiques continuacions estètiques de la composició visual del joc de colors i formes.

 … Mentre que les tres primeres resulten un plaer visual ple de sentiments i sensibilitat, les altres tres, tot i l’increïble tractament de la imatge perden emoció, malgrat la plasticitat de colors i de moviments…