El director de cinema xinès, en Zang Yimou, té una extensa filmografia i la seva visió personal de l’art de cinema, fa anys que va travessar aquesta mena de línia dibuixada entre Orient i Occident.
Hong Gao Liang (Sorgo roig, 1987), Ju Dou (La llavor del crisantem, 1990) i Da Hong Deng Long Gao Gao Gua (La llanterna vermella, 1991), em van donar a conèixer en Zang Yimou.
Pel.lícules que esdevenen una autèntica narració d’històries emocionants, que juguen amb un relat ple de símbols i metàfores, dins d’una estètica impecable i acurada que carrega de força visual una història poètica fascinant.
Ying Xiong (Hero, 2002), Shi Mian Mai Fu (La casa de les dagues voladores, 2004) i Man Cheng Jin Dai Huang Jin Lia (La maledicció de la flor daurada, 2006), em van dur un Zang Yimou més comercial.
Pel.lícules que esdevenen una autèntica mostra del tractament de la imatge que roça la perfecció pictòrica, amb belles coreografies que són autèntiques continuacions estètiques de la composició visual del joc de colors i formes.
… Mentre que les tres primeres resulten un plaer visual ple de sentiments i sensibilitat, les altres tres, tot i l’increïble tractament de la imatge perden emoció, malgrat la plasticitat de colors i de moviments…
|
El senyor Shi és un jubilat vidu de Pequín. Quan es divorcia la seva única filla, la Yilan, decideix anar-la a visitar al poble en el que viu en els Estats Units, on treballa como a bibliotecaria, per quedarse amb ella fins que es recuperi del tràngol. Al Sr. Shi li agrada dir que és “enginyer aeronàutic” i gaudirde l’atenció que li fa la gent que va coneixent. Però a Yilan, no li agrada la seva actitud i no li interessa el plans del seu pare per salvar el seu matrimoni i reconstruir la seva vida. (Segons la fitxa de la pel.lícula dels cinemes Verdi.) |
|||||||||||||||||||||||||
|
|
Sota la mirada del silenci, quedaran aquells sentiments callats i amagats, perquè no sempre es diuen les coses tal i com se senten.
… Has fet tard. Per més que vulguis canviar les coses, buscar tot allò que va tenir el seu moment i el vas deixar perdre, per unes raons i uns motius que no vull justificar ni entendre, només aconseguiràs reafirmar aquesta sensació. No pots buscar, després de tants anys, aquell afecte que vas guardar sense exterioritzar, ni pots demanar aquelles converses que van quedar silenciades, perquè el seu temps, va passar. No em demanis que desfaci la meva vida, a aquestes alçades, per amotllar-me a la teva manera de veure les coses, no m’ho demanis, perquè no ho faré. Segurament em veus com un monstre ingrat i egoísta perquè no faig les coses com tu vols. Però, no sóc cap monstre, ni ingrat ni egoísta i, en el fons, ho saps. No vulguis forçar el que en el seu moment vas negar. Ni exigir les coses que tu mateix no feies. No ho intentis, perquè, llavors, enlloc d’atançar-nos, ens allunyarem…
