la darrera estança del laberint

Banana Yoshimoto (1964-), pseudònim de Mahoko Yoshimoto, escriptora japonesa contemporània.

YOSHIMOTO, Banana. N. P. (N.P., 1990). Barcelona: Tusquets- Andanzas, 2a. edició, 2006; 185 pp; traduït per Junichi Matsuura i Lourdes Porta; ISBN 84-7223-440-1

   N.P. és un llibre de contes d’un escriptor japonès que escrivia en anglès. Shoji està fent la seva traducció i un cop feta la del conte noranta-vuit se suïcida. La Kazami es quedarà sola i seguirà endavant. Coneixerà els fills japonesos de l’escriptor, a una noia estranya i diferent i llegirà el manuscrit d’aquest conte, enmig de la fascinació i l’obsessió del llibre, i de les passions i la solitud de la vida.

Un escritor, el seu llibre i la traducció dels seus contes. Uns fills, una noia i el relat noranta-vuit. Entrecreuaments de caminals de passió, incest, obsessió i solitud. Sentiments desconeguts i coneguts, desfermats i incontrolats, a banda i banda de cada camí.

“Por supuesto, ya sé que no es tan simple como para poderlo expresar con estas palabras. No me refiero al bien y el mal. Me da la sensación de que esta tendencia hinca profundamente sus raíces en cada individuo y que llega a manifestarse bajo el rostro del talento o bajo el nombre de la imperfección. Hinca profundamente sus raíces y circula por el cuerpo de esta persona junto con su sangre y lo conforma tal como es.”

N.P. va ser el tercer llibre que vaig llegir de l’autora. Com en la cuina, sovint trobem els mateixos ingredients en plats molt diferents, però amb variacions de proporció, de tall, de temps de cocció i de maneres de cuinar, acaben donant lloc a menjars que agraden al paladar i ens deixen un bon regust. Sabem que els apreciarem més si no els mengem molt seguit i deixem fer un cert temps, abans de repetir altre cop. Banana Yoshimoto cuina a base dels sentiments i de les emocions, de la mort i de la pèrdua, de la solitud i la recerca, de vides segons una manera de ser i de persones amb problemes, per dotar als seus personatges d’aquell dret de viure com creuen i de fer el que volen enmig d’una societat que els envolta que sovint oblida que tothom té les seves pròpies diferències, que aquestes són les que donen la diferència i la diversitat.

N.P. ve de la cançó de North Point, de Mike Oldfield, a Islands: ‘Have you ever been to North Point/ to spend your time and pray?/ The prison walls are dark and cold and grey.’

… Una cassola de fang amb oli bruent, un llit de patates laminades primes i daurades al punt, una cua de rap rentada i salada amb un lleuger toc de pebre i una mica de vi blanc. A mitja cocció es cobrirà tot d’una maionesa amb all-i-oli espès i es deixarà acabar de coure, fent un últim toc, sacsejant prèviament la cassola, amb un cop de forn. S’aconsella acompanyar-ho d’un vi blanc fresc i sec, paladar suau i acurat equilibri afruitat i àcid…

Banana Yoshimoto (1964-), pseudònim de Mahoko Yoshimoto, escriptora japonesa contemporània.

YOSHIMOTO, Banana. KITCHEN (Kitchin, 1988). Barcelona: Tusquets-Andanzas, 2a. edició, 2006; 201 pp; traduït per Junichi Matsuura i Lourdes Porta; ISBN 84-7223-386-3

   La cuina, per la Mikage, és el lloc on pot perparar els àpats, és la manera que té de fer-se una idea de com és la gent, però, sobretot, és el seu refugi. En morir la seva àvia i quedar-se sola, acceptarà la proposta de Yuichi per viure amb ell i la seva mare.

Acompanyant Kitchen, hi ha el relat de MOONLIGHT SHADOW. La  Satsuki no pot dormir i va a còrrer fins el pont, i en Shu depèn d’un vestit, només el fenomen de Tanabata els podrà ajudar a deixar de fugir.

Kitchen. Solitud i mort. Electrodomèstics, menjars i el matalàs d’un sofà. La cuina com a món tancat. L’amistat, la complicitat, i la persona que tenim al costat.

“Lo supe, y tomó forma de palabras: ‘El camino está siempre marcado, pero no en un sentido fatalista. Cada instante, con la respiración, con la mirada, y con los días que se repiten, uno tras otro, se va decidiendo espontáneamente’. Y, dependerá de cada uno, pero, yo, al darme cuenta de esto, no podía hacer otra cosa que quedarme tal como estaba, tendida boca arriba mirando el cielo de la noche, con el katsudon, en pleno invierno, dentro del charco, en el tejado de un lugar desconocido como si fuera lo más normal.”

Moonlight Shadow. Pèrdua i dolor. Company, parella, germà i amor. El darrer cop, un pont, un vestit de mariner, i rialles dins la llum.

“La expresión de quien lucha consigo mismo para no pensar en las personas que ha perdido. Acababa poniendo aquella cara, sin yo saberlo, sin darme cuenta, cuando estaba entre unas tinieblas hacia las que venían oleadas de soledad al reocrdarlo todo de repente.”

Sentiments i dolors davant la mort i la solitud. Buidors amargues que costen d’acceptar i que sembla que no es poden tornar a omplir, creen una mena de cuirasses que pretenen protegir, però que acaben aïllant. Primers escrits de Banana Yoshimoto on perfila el seu estil propi, carregat d’introspecció, sensibilitat i senzillesa, davant el desdibuix entre el món real i el món imaginari. Narracions que mostren, amb to tranquil, símbols de tristesa, solitud, amor i amistat, que com espines amagades, es van clavant en el record i en la vida dels seus protagonistes.

… Alçarà el cap, mirant al seu voltant. Atent a qualsevol moviment, al més mínim soroll. I tot i comprovar que tot és en el seu lloc, el seu cos tremolarà, mentre corrent a gran velocitat, el ratolí sortirà de l’amagatall i travessarà tota l’habitació…

Banana Yoshimoto (1964-), és el pseudònim de Mahoko Yoshimoto, novel.lista japonesa contemporània.

YOSHIMOTO, Banana. AMRITA (Amrita, 1994). Barcelona: Tusquets- Fábula, 2007; 346 pp; traduït per Mercedes Corral; ISBN 84-8310-910-6

   La mort d’un ésser estimat afecta a tot el seu entorn. Mayu no es va voler salvar, i això acaba marcant a tots els seus: la mare, l’amiga de la mare, la cosina, els germans i la parella. La Sakumi, la germana gran de Mayu, i en Ryuichiro, el company de la noia, s’escriuen i s’acaben enamorant. Un accident fa que la Sakumi perdi part de la memòria, arran del qual haurà de començar un aprenentatge.

La vida i la mort, la sensibilitat i la percepció, el món material i el món espiritual. Tornar a aprendre de l’existència.

“La sensación de angustia de la desolación.

La sensación de inquietud que produce la ausencia.

La sensación de soledad absoluta de una separación.

Abatida, comprendí el significado del silencio antinatural de aquel espacio. El aire, impregnado de las señales de la separación, se había detenido y estancado. Una persona que hasta el día anterior dormía a estas horas bajo este mismo techo ya no volvería a vivir nunca aquí.

No hay palabras para describir el aplastante impacto de aquella sensación de soledad. Estaba como desmoronada, tenía ganas de llorar. Si hubiera conseguido hacerlo, quizá me habría sentido mejor, pero lo que había sucedido me resultaba tan extrañamente lejano que sólo me producía una sensación de ahogo.”

Amrita és l’aigua que beuen els déus, una aigua que flueix: la pròpia existència. Amb matisos personals, la protagonista, en aquest diari íntim, ens explica la reconstrucció de la seva pròpia identitat, l’aprenentatge d’aquest flux i reflux dels moments viscuts i dels moments perduts. Fragilitat i fortalesa que van juntes, separades per delicats límits entre el conscient i el subconscient, entre la realitat i la imaginació, entre el món material i el món espiritual. Tots els del seu voltant, tornen a ser el que eren i han de ser, menys ella.

… Una papallona s’agafa tossudament a una branca, mentre el vent anuncia la pluja. Una pluja fina ho impregna tot, mentre la papallona continua allí, agafada, sota les primeres gotes d’aigua…