Classificat com a: ressenyes de lectura | Etiquetes: Banana Yoshimoto, relats curts
Banana Yoshimoto (1964-), pseudònim de Mahoko Yoshimoto, escriptora japonesa contemporània.
YOSHIMOTO, Banana. SUEÑO PROFUNDO ( 1989). Barcelona: Tusquets-Andanzas, 3a. edició, 2006; 172 pp; traduït per Lourdes Porta; ISBN 84-8310-324-9
Tres històries protagonitzades per tres noies. Tres moments de les seves vides amb els somnis, el present i el passat com a nexe comú.
Una noia i un home casat. Una noia i el seu germà mort. Una noia i l’alcohol. Pèrdues i records barrejats amb somnis i il.lusions. Moments en els que tot pot enfonsar-se o continuar surant.
“Yo siempre estaba un poco triste, acosada por la añoranza de la luna que brillaba en la lejanía mientras me iba hundiendo eternamente en lo màs hondo de la noche azul y me teñía de azul hasta la punta de las uñas.”
Sueño Profundo.
El vaig llegir fa molt i em va fer pensar en aquells moments de la vida on un petit esdeveniment es pot convertir en un gran detonant. Una petita espurna que pot fer d’aturador o edevenir una obertura, sense que es pugui saber el perquè i només una mena d’intuició t’ho digui a cau d’orella. Quelcom que no va bé, però tampoc pots dir que va malament. Simplement no acaba d’encaixar, i per més voltes que li donguis sembla no existir una solució. Els records es confonen en els somnis, pesats i feixucs que donen aquella sensació amarga de que no acabes mai de dormir o de que dorms massa. Tot de bromes distorsionen milers d’imatges que no fan res més que dibuixar-se i desdibuixar-se, com si fossin castells de sorra fina que amb un cop de vent o d’aigua, es desfan. I esperes. No fas res, mires i segueixes els curs de reflexions i pensaments que no saps a on van. No esperes aquella solució brillant que ho canviarà tot, donant un gir acrobàtic a la situació. Només pots intuir que si apareix, ho farà tímidament, com una petita llumeneta que tot just trencarà la foscor i perfilarà la vora del penyasegat que tens als peus. Però ni serà màgica, ni t’ho solucionarà tot.
… La petita llambregada trenca la foscor i s’apaga. Es torna a repetir el gest. L’olor i el sorollet anuncien de nou la fama. Un i un altre cop, fins que aguantarà el suficient per apropar-se al ble i encendre l’espelma…
Lu Xun (1881- 1936), pseudònim de Zhou Shuren, escriptor considerat com el pare de la literatura xinesa contemporània.
XUN, Lu. DIARI D’UN BOIG I ALTRES RELATS (selecció de Na Han, 1923). Barcelona: Edicions de 1984, 2007; 215 pp; traduït per Carles Prado; iSBN 84-96061-86-6
Nou relats on la realitat queda banyada de sàtira i simbologia. Nou líriques crítiques socials, d’un escriptor i de la seva visió, de l’entorn que l’envolta.
Bojos que escriuen. Homes i tavernes. Dones i penes. Misantrops i enterraments. Mirades a tempestes. Sorolls eixordadors i veritables. Nits de Cap d’Any. Sabons i olives. Penediment pel passat. Vides, moments, morts, records, nostalgies i penes. Iròniques, tràgiques, angoixants i tristes.
“Tots aquests pensaments són encara més banals que els camins que apareixen i tornen a desaparèixer en la foscor. L’únic que em queda és la nit del principi de la primavera, que encara és més llarga que mai. Com que encara continuo al regne dels vius, hauré de tornar a començar. I el primer pas no és altre que posar la pena i el penediment sobre el paper, per la Zijun i per mi mateix.”
RECANÇA DEL PASSAT.
Una selecció de relats breus del recull del Crit de Combat. Lu Xun dóna vida a uns personatges, a través dels quals, un ritme fragmentat, a vegades autobiogràfic, oscil.la entre contrastos. Ficcions impregnades per una crua sàtira, descarada i amagada, d’una societat, d’uns costums, d’una realitat i d’uns símbols, que a vegades xocaven contra l’escriptor. Un caire costumista, amb tocs tràgics, fixa, amb unes escollides paraules, la visió d’un autor compromés amb el que vivia, veia i creia. Els relats de Lu Xun, no són només clars exponents d’un trencament amb la literatura clàssica de la Xina, són també unes històries de gran lirisme davant les grans contradiccions d’un país, una cultura i una gent que es trobava enmig d’un canvi. Una obra que dóna la visió al.legòrica i dramàtica de les dificultats d’un intel.lectual que, quan tot al seu voltant entra en efervescència, no deixa d’observar i escriure.
… Un silenci dens i feixuc fa més fosca la nit. Una tensió dóna rigidesa als membres. L’espera i l’estat d’alerta omple l’atmosfera enrarida de l’habitació. Un bronzit agut dóna el crit d’alarma a la munió espectant. Caigudes en picat, vols rasants, giragonces acrobàtiques, amb una sola finalitat, clavar fort i travessar la pell per alimentar-se…
Classificat com a: ressenyes de lectura | Etiquetes: relats curts, Yasunari Kawabata
Yasunari Kawabata (1899- 1972), escriptor japonès contemporani, que va ser el primer, d’aquesta nacionalitat, en rebre el Premi Nobel de Literatura, el 1968.
KAWABATA, Yasunari. HISTORIAS EN LA PALMA DE LA MANO (Tenohira No Shosetsu, recull des de 1923 al 1972). Buenos Aires: Emecé editores, 2a. reimpressió, 2005; 289 pp; traduït per Amalia Sato; ISBN 950-04-2738-9
Setanta relats que escrits ocupen el palmell d’una mà. Històries breus, miniatures reduïdes a l’essència de la solitud, l’amor, el temps i la mort, dins d’atmosferes i situacions intenses, concentrades i fragmentades.
Breus. Llampecs de fantasia i realitat. Miniatures. Captures de tinta sobre la pell. Sentiments i relacions en el pas del temps.
“Aun si tienes la astucia de buscar solo en un arbusto, alejado de otros niños, debes saber que no abundan los grillos en este mundo. Probablemente encuentres una muchacha parecida a una langosta a quien veas como un grillo.”
La langosta y el grillo.
“Si hay otra joven que deba ser mi esposa, muéstrame su rostro reflejado en el agua, le rogó al lago. Estaba convencido de que era posible ver a través del tiempo y del espacio. Por eso era un solitario.”
El arreglo de bodas de los gorriones.
“Me puse de pie. Si me ponían la máscara, y luego me la quitaban, quedaría horrible como un demonio a los ojos de mi mujer. Sentí miedo de la bella máscara. Y ese temor me despertó la sospecha de que el rostro siempre gentil y sonriente de mi mujer podía ser un artificio, tal como la máscara.”
El hombre que no sonreía.
La recerca de l’essència i la puresa en la tasca d’escriure, dóna per resultat el fragment mínim, capaç de condensar la història, de manera breu i completa. Els mots justos, que encaixen a la perfecció en el traç escrit en el palmell d’una mà oberta, que espera en la seva part còncava l’escriptura creada. Fantasies i realitats, al voltant de l’amor i la solitud, el pas del temps i de la mort, omplen aquest palmell sense descans, malgrat dies, setmanes, mesos i anys. Una trajectòria de l’escriptura al llarg de la vida de l’autor, de la joventut a la maduresa, de l’aprenentatge al treball, queda recollida en un breu espai. Paraules, minimitzades amb precisió dins de contes breus de gran bellesa i lirisme, que mostren la puresa literària de Yasunari Kawabata.
… Una forta olor a terra remenada, amb tossuderia i necessitat. Un espai minúscul, reduït al pas del propi cos entre la flonjor del sòl humit per la pluja. Un moviment entre el plaer i el sentit de l’existència, dibuixa filigranes en la profunditat. El cuc de terra menja sense descans el mateix camí que va seguint…
Classificat com a: ressenyes de lectura | Etiquetes: Pu Songling, relats curts
Pu Songling (1640- 1715), escriptor xinès de la dinastia Qing.
SONGLING, Pu. CONTES ESTRANYS DEL PAVELLÓ DELS LLEURES (selecció del recull original Liaozhai Zhiyi). Barcelona: Quadrens Crema, 2001; 160 pp; traduït per Manel Ollé i Chün Chin; ISBN 84-7727-321-9
Selecció de catorze relats curts, de la col.lecció Liaozhai Zhiyi, que ens endinsen en móns fantàstics i misteriosos de la tradició oriental.
Esperits i humans, amors i transformacions, sortilegis i màgia. De la mà de la il.lusió, la vida i la mort, s’entra en un univers fascinant.
“Sigil.losament, es va apropar a una finestra i va poder veure un horrible ésser monstruós de cara verdosa i dents esmolades. Estava dibuixant el contorn d’una dona sobre una pell humana que hi havia estesa damunt del llit. Així que va haver traçat el contorn, hi va afegir color, després va deixar els pinzells sobre la taula, va estirar-la amb una suau sacsejada per treure-li les arrugues com si es tractés d’un vestit, i se la va ajustar al cos. En cosa de segons el monstre es va transformar en la noia.”
LA PELL PINTADA.
Pu Songling, sortia de casa seva i s’asseia a la vora del camí. Amb te i tabac convidava a qui s’aturava i l’explicava històries. Al vespre, a casa seva, cal.ligrafiava les que més li havien agradat. Així, de 1670 a 1690, va anar creant-se el seu recull de relats Liaozhai Zhiyi, on la tradició oral esdevenia una nova narrativa allunyada de l’erudició de l’època. Història a història, durant anys van circular còpies dels seus manuscrits, fins que en el 1766 es publica per primer cop aquest recull amb un total de 431 contes. Els seus relats curts lliguen, en el paper, un imaginari tradicional amb l’ètica budista, confuciana i taoista, una màgia amb la crítica al feudalisme del moment, un lirisme fascinant amb la tradició oral del seu entorn. En ells, ésser fabulosos i estranys, situacions concretes i fantàstiques, imaginari i realitat, esdevenen petites peces narratives de gran bellesa, que han fet del Liaozhai un clàssic molt traduït. En Jorge Luis Borges el qualifica, dins de la literatura xinesa, com l’equivalent que per Occident seria Les Mil i Una Nits.
… El recitador d’històries seu en el seu racó del mercat. Entre verdures, carns i peixos, la seva veu dibuixa rostres de gran bellesa i mirades penetrants, monstres ferotges i valents herois. Les seves paraules duen aventures, misteris, amors i lluites, que tots escolten: per uns instants, les seves vides desapareixen i la màgia els omple…
Classificat com a: ressenyes de lectura | Etiquetes: Haruki Murakami, relats curts
Haruki Murakami (1949-), escriptor i traductor japonès contemporani.
MURAKAMI, Haruki. EL SALZE CEC I LA DONA ADORMIDA (Blind willow, sleeping woman, 2006). Barcelona: Empúries- Narrativa, 2008; 351 pp; traduït per Albert Nolla; ISBN 84-9787-280-5
Vint-i-quatre relats curts, on es barreja la realitat i la ficció, la vigília i el somni, entre reflexos quotidians i fantàstics. Personatges solitaris, que es relacionen, que viuen, que desitgen, que busquen, que fugen, que recorden, que enyoren, es barregen amb micos, cuques de llum, corbs, gats, jazz, espaguetis, cabussons, crancs, ganivets, pedres, parelles perfectes, salzes i dones que dormen.
Relats curts de llums i ombres. Petites històries poètiques submergides en la boira. Somnis i vides retallades. Ficció amb tocs autobiogràfics.
“Així, doncs, ¿on van els noms que desapareixen? En aquesta ciutat laberíntica deuen tenir poques possibilitats de sobreviure.”
EL CONTE DE LA TIETA POBRA.
“-Diria que la única cosa de la qual no hem de tenir por és de la por mateixa -va dir al cap d’uns moments-.”
EL SETÈ HOME.
“El passat, amb tot el seu pes, havia desaparegut sense avisar, i el futur era en algun lloc fosc i distant.”
HANALEI BAY.
“-¿Vol dir que cadascú és diferent i per tant és difícil de comparar-s’hi?”
EL MICO DE SHINAGAWA.
Al llarg dels vint-i-quatre relats curts, la prosa de Murakami ens endinsa en el seu món, fet de llums oníriques i ombres reals. A partir de fets quotidians, els personatges busquen i s’amaguen, coneixen i veuen, dins de les seves pròpies experiències, del seu propi món interior. La línia que separa els somnis de la realitat esdevé feble i, sovint, difosa. Petites històries de món irreals i de móns propers, amb les fissures plenes de boires que deixen entreveure, una mica, a través seu, el que hi ha més enllà.
… La taula de fusta noble, de construcció sòlida, presidia el gran menjador, com si sempre, malgrat el pas del temps, aquell fos el seu lloc. Per dins, unes vides, renovades i constants, feien la seva feina, connectant túnels i passadissos, formant aquell laberint que donava fragilitat a la seva règia fermesa…
