Leveroni segons Espriu

Abril 1, 2010

En 1952, apareixia el segon recull de poesia de Rosa Leveroni, Presència i record, amb pròleg de Salvador Espriu.

En A propòsit de “Presència i record”, de Rosa Leveroni, Espriu qualifica la seva veu lírica d’ “autèntica i depurada“. En una carta que li va dirigir, reconeixia en la seva poesia l’absència de sentimentalismes que per a ell sí eren presents en les veus poètiques d’Arderiu i de Salvà.

“Estimada Rosa:

(…) t’he parlat moltes vegades de la teva lírica i te n’he parlat encara molt més, però a causa de la teva enorme, autèntica i una mica exasperant modèstia, t’he de dir avui el que vull deixar ben escrit i formulat (…) No hi ha ningú, entre nosaltres, que hagi dit millor l’encant de les boniques coses, de la rosada, del rossinyol, d’una terra encalmada (…) Clementina i Maria Antònia queden, en conjunt, molt per sota teu. De vegades són cursis i tot sovint nyonyes i tu no ho ets mai (…)”

L'”Avui”, 27- XI- 94 (fragment recollit en la pàgina 33 de Salvador Espriu: algunes cartes i estudis sobre la seva obra. Edició en homenatge als 10 anys de la seva mort. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, setembre de 1995).

Anuncis